Sílvia Cano Manzano

Educació artística - Aula 1

Públic

Comunicar-nos és fonamental per expressar necessitats i emocions i, no sempre calen paraules per fer-ho. La comunicació no verbal és en el nostre dia a dia, en els gestos, les expressions facials o en el to de veu. Però, sovint, ens costa interpretar aquest llenguatge, creant fronteres de comunicació. Tal com afirma Yáñez (2018), “el uso de nuestra palabra y nuestra escritura deja por fuera mucho de la realidad de los territorios: gran parte de lo que percibimos, sentimos, palpitamos, intuimos allí es imposible de traducir en palabras. Ese es el límite, que nos lleva a indagar los confines de la palabra.” (p.18).

En aquest registre sonor, vull transmetre la frontera comunicativa entre el plor d’un bebè i els límits que separen els plors de l’enteniment; com un tipus de plor pot significar “tinc gana” o “tinc son” i com de frustrant és no saber interpretar-lo bé perquè tant mare com filla pateixen, arribant al límit de la desesperació. “El límite también señala el extremo al que se puede llegar con el cuerpo o con las emociones” (Yáñez ,2018, p.6)

Educació artística - Aula 1

Públic

Us presento el mapa conceptual sobre les meves pràctiques culturals. Si cliqueu als enllaços podreu veure una miqueta més sobre mi!

Educació artística - Aula 1

Públic

Us presento el relat sobre la trajectòria de la meva educació artística tant a dins com a fora de les aules.

Escriure’l ha estat tot un viatge al passat i m’ha fet recordar com d’important ha estat i segueix sent l’art a la meva vida.

Ens llegim!

Educació artística - Aula 1

Públic

Fa dies que dono voltes i més voltes al tema que vull triar per aquesta activitat. Confessaré que he dubtat molt i encara no estic del tot segura, però m’atreviré a explorar i indagar sobre la maternitat, sobre les diferències que un mateix concepte pot tenir, com es viu aquesta des de diferents aspectes, observar les fronteres i els límits simbòlics i físics que l’envolten, deixant-me portar per tot el que em pugui convidar a sentir.

En aquest primer registre presento dues fotografies captades en un mateix moment, pares i mares compartint un beure. El que em va cridar l’atenció d’aquest moment és la frontera que separa els homes i les dones o, en aquest cas, la paternitat i la maternitat. Alhora, també vaig observar la diferència entre el tipus d’alimentació, el biberó o el pit i em va fer pensar sobre els diferents límits que un mateix acte pot tenir. Tal com diu Yáñez (2018), “ las fronteras permiten comprender contradicciones entre lo institucional y lo individual, lo internacional y lo local, lo semejante y lo diferente, lo nuestro y lo del otro.” (p.8).

Així doncs, amb aquest primer registre no només he volgut plasmar aquesta diferència, sinó que també m’ha obert un munt de dubtes i preguntes que, sincerament, no sé si tenen resposta o si les he d’anar descobrint a mesura que m’endinso en tot aquest món.

“La identidad se construye en un proceso con diferentes alteridades y desde posiciones, donde el lugar y sus fronteras —físicas y simbólicas— posibilitan acontecimientos en los que los sujetos construyen los sentidos de sus acciones” (Yáñez ,2018, p.12)

En aquest enllaç trobareu les dues fotografies d’aquesta entrega.

Educació artística - Aula 1

Públic

Bon dia!

Us adjunto el meu vídeo presentació on faig cinc cèntims de qui soc i també responc, o intento respondre, les dues preguntes plantejades per aquesta activitat; per a què serveix l’educació artística i que espero de l’assignatura?

Bon semestre!

Sílvia Cano